És un
viatge musical per Europa amb els músics que hi va haver durant aquell moment.
Castrati, uns cantants que hi va haver durant el Barroc i que tenien una veu tan especial que enamorava tant a les dones com als homes.
Podem comparar la veu d'aquests cantants del Barroc, amb un tipus de veu que podem escoltar avui i que té unes característiques tímbriques molt similars a la veu que es podia sentir en
aquells moments: la veu decontratenor. La tècnica que utilitzen aquests cantants és la del falset
i la de la veu de cap. Amb aquesta tècnica els contratenors aconsegueixen fer una veu que, aquells que no hi estan acostumats,
sovint la confonen amb la d'una veu femenina.
Alessandro Moreschi és l'últim castrat que hi ha hagut a la història. Va deixar de cantar l'any 1913.
El programa , Òpera en texans, del canal 33 tracta el tema dels castrats d'una manera molt didàctica.
Els reis de l'escena durant més de cent anys. Un fenomen irrepetible -més de 4.000 nens castrats cada any- que dos-cents anys després encara continua fascinant. Farinelli, Senesino,
Tenducci... Van ser revolucionaris, singulars, únics. Avui intentarem desvelar el misteri dels 'castrati'. I no us perdeu la versió de Mazoni del "Lascia ch'io pianga" de Händel, possiblement el
primer gran èxit de la història.
Després farem un petit treball d'investigació sobre el fenòmen de la castració. Consultaremhttp://www.kindsein.com/es/8/educacion/227/ "Castrats per amor a l'art": Exposició Händel i els
Castrati i contestarem les preguntes que podeu trobar en el PDF.
La partitura del Aria "Lascia ch'io pianga" de la ópera Rinaldo de G.F. Händel.
Es una de las arias más conocidas, entre otras cosas, popularizada por la película sobre Farinelli, uno de los castrati más famoso del siglo XVIII.